Batent rècords

Ufff...després de tant de temps fa mandra i vergonya fer una publicació. 6 mesos sense donar cap senyal de la meva humil existència! (M'agrada posar una mica de dramatisme). I la veritat que la única excusa és el pal que em feia encendre el portàtil i també he estat entretinguda amb el sal de les fades de nadal. Aquí us ensenyo la primera. Ara ja vaig per la segona, vaig molt lenta cosint primer perquè feia molt que no cosia a punt de creu i també per la falta de temps.

Ara que m'he posat l'aplicació al mòbil tinc la bona fe de publicar més sovint i no romandre tan desapareguda.

Els reis de les nyapes!

Arriba un moment en la vida de tota persona que has de fer reformes a casa. Doncs a nosaltres ens ha arribat, tard, però ha arribat. El nostre pis, una finca de benbé de 40 anys apenes reformada, es començava a semblar a la película "Esta casa es una ruina" i com que una no es pot permetre el luxe de marxar de casa per a que facin una reforma integral, doncs he pensat que cada estiu poc a poquet anirem arreglant-la.

Vàrem començar amb el lavabo, el qual el pobre feia pena: el sostre quasi bé negre de la humitat, els vorades també tres quarts del mateix i què dir del moble del renta-mans...amb un marbre trencat de fa temps per a on es colava l'aigua que va acaba fent que es pudrís la fusta i comencés a cedir tot...Així que gràcies a l'ajut dels nostres sogres ens vam embalentonar a fer-li un canvi de cara. Varem canviar el moble per un mega-chuli del leroy merlin que hi estava d'oferta, vam fer les vorades de les rajoles noves, pintar el sostres i canviar la silicona de la mampara i va quedar com nou!!! sembla que l'haguem fet quasi tot sencer!! estic molt contenta del resultat. Aquí us deixo unes fotos del procés (fallo meu no haver fet fotos de l'abans...) i haviam que us sembla!!

I deprés ens vam endinsar en la tasca de pintar el rebedor i el passadís. Semblava una feina fàcil...però tenint en compte la nostra poca-traça i que hi ha l'endimoniat gotelé amb trigar el previst. Els color que vam fer servir són de la casa bruguer dels colores del mundo, el color contrast és el Zumo de Guayaba, també anomenat per a nosaltres "salmonete" i la resta de parets un "piedra intermedio" que tira més a lilós, es que potser a perú d'on representa que són els colors, les pedres potser son liloses....ejem ejem.... I el colofon de tot va ser el nostre mega-sabater que vam posar a l'entrada, que sort que som alts...perquè espanta de lo alt que és!!! fins i tot vam tenir els nostres dubtes si el mirall que vam posar ens hi veuríem o no...doncs la nostra assessora no va tenir en compte aquest petit detall i va pensar que com erem més alts que ella doncs no en tindríem de problemes, per sort és així, però la resta de gent que ha vingut a casa només arriben a veure's el serrell...i saltant..jajaja bé una mica d'exercici no fa mai mal jajajajajaa. Però puc dir que ha quedat molt maco!! gràcies a la nostra decoradora!!!! encara que jo l'altre dia li vaig comentar al meu marit que em estava repensant de posar-lo aquest color al menjador l'estiu vinent quan el pintem.... i ell em diu: "perquè no??? si està força bé!"o sigui que com el que es diu és cert, un cop t'hi acostumes les coses les veus molt millor!!!!

Ara només queda acaba de endreçar i posar quadres que ja en tenims uns de pensats, ja us els ensenayaré quan estiguin penjats!

Fins aviat!! 

la propera publicació us avanço que serà de amigurumis!!!

NUVIS ESQUELETS

HOLA!!

Fa tant de temps que no escric que al final ja no em coneixereu, bé, la majoria si perquè també us tinc pel facebook i aquests llocs de déu jejeje. Doncs, encara que desapareguda he estat fent moltes cosetes. Entre elles un parell de manualitats amb el ganxet. Una van ser uns altres ninotets de la saga de monstres de ganxet  que els vaig regalar al meu cunyat pel seu casament.

A que són una monada!!! Fins que la mort els separi...o potser fins la eternitat!! Després també em vaig fer una funda pel meu nou mòbil LG, que tenia una que se'm va trencar de seguida, i vaig pensar què millor que fer-li una a mida!! doncs aquí en teniu el resultat 

La llàstima va ser que el fil que vaig fer servir estaba amb "empalmes" i m'ha quedat algun nuc pel mig.

Ara estic pensant en fer un bolset per a la meva nena..encara que diu que no el vol..jo crec que quan el tingui fet no el voldrà deixar jeejeje.

Espero que us hagin agradat. A la propera publicació, que serà ben aviat, us explicaré unes peripecies meves amb el pis....vam estar de reformes.. jo jo jo .

Salut a tothom!!!!

Reina Vampira

Per fi he acabat la Reina Vampira feta d'amigurumi, em vaig barallar una mica amb el vestit, que malgrat al ser negre no s'aprecia però porta al final un volantet. I també vaig tenir problemes amb el cap, doncs havia fet un primerament que després va resultar que era massa petit i clar, després al posar-li el cabell hagués quedat encara més petit. Aquí us deixo un parell de fotos perquè ho veieu. És per una amiga que també m'estimo molt i m'agrada que tingui alguna cosa feta per mi. Ara, això si, el meu Nosfe trobarà a falta la vampira jajaja, millor els separo no es trobi més tard la meva amiga una sorpresa i li arribi la vampira amb un cabdellet de fil petitó a la panxeta jajajajaja.

TOC TOC!! TAG!!

Avui toca seguir, molt emocionada, una cadena que m'ha enviat la meva amiga Gemma, dic emocionada perquè és la primera vegada que algú pensa en mi per a fer alguna d'aquestes coses. La llàstima és que jo després no podré fer continuar gaire la cadena, doncs no tinc seguidors suficients perquè el facin i no li puc enviar a ningú que ja l'hagi fet. 


Bé, no m'enrotllo més i procedeixo a posar les meves respostes.


1*Com vau començar a cosir, brodar o fer manualitats?


Sempre he trobat que fer manualitats, és lo més, m'agrada l'art, i crec que tot el que un faci amb el cor té art. Jo vaig començar joveneta amb uns 12 anys o així a fer una mica de punt de creu, però eren els típics esquemes de les revistes, res a veure amb el que estic descobrint ara a través de la meva amiga Gemma. Així que com estaba una mica decepcionada amb el PX vaig posar-me amb el ganxet que em relaxa molt, també m'agrada molt el blackwork però darrerament ho tinc una mica abandonadet. Tot el que tingui a veure amb fils m'agrada molt. 


2*  Col·leccioneu alguna cosa (no relacionada amb les labors)?


Doncs fa temps tenia una extensa col·lecció d'encenedors, que per falta de llco vaig haver de desfer-me d'ells, i ara que a més a més ja no fumo, tampoc en tindria molt de sentit a conservar. També m'agraden molt els punts de llibres. 


3*  Si no visquessiu on viviu, quin lloc del món que triaríeu?


Si pogués viuria en alguna casa allunyada de tot arreu, rotllo ermità...contra més gran em faig, menys aguanto a la gent... no és que no m'estimi els meus (familiars i amics) però és que la societat on vivim em carrega tant de negativisme que a vegades em vindria de gust allunyar-me de tot i poder desconnectar del món.


4* Quin llibre que us ha marcat més?


He llegit molts llibres i la veritat no puc dir un sol en concret, hi ha hagut molts que m'han agradat. Ara potser si sobretot hi ha dos que es diuen Retrum que malgrat ser llibres de literatura juvenil m'han encantat. I un d'un dels meus temes favorits Diari d'un zombie, també em va encantar. 


5*  Tornem a les agulles... quin és el projecte que sabeu que quedarà aparcat per sempre peró que us negueu a acceptar que serà així davant dels demés?


Doncs de moment no tinc cap, doncs no fa molt que he reprès el hobbie. 


Ale, ja està, i ara això de nominar gent per a fer el tag... que el faci qui vulgui que llegeixi el meu blog, encara que sigui de passada...




Salut a tot-hom i tot-don!!

IPOD NANO 6na Generació!

Després de quasibé 3 mesos ja tinc el meu ipod nano!!!! quan he rebut el paquet ni m'ho creia, ha vingut per correu normal i sort que el carter era un bon jan perquè ha trucat al timbre per a donar-nos-el en mà, ja que no cabia a la bústia....i jo que pensava que el rebria per missatgeria...aii..bé la qüestió és que ja el tinc amb miii! Us passo unes fotos de la vinguda a casa!, res per fer dentetes jejeje

Aii que petitó... és tan petit que se m'ha relliscat de les mans al anar a baixar les escales i ja se li ha fet un cop...a vegades semblo l'Spencer de n'hi ha que neixen estrellats...aiiii..beeettyyyy.. !! jajajaa. Així que puc dir que l'he estrenat en tots els sentits. Demà a lluir-lo pel carrer i a la feina muahaahaha, té una pinceta per portar-lo a la solapa de la jaqueta.

Encara que m'agrada més l'estètica del de primera generació he guanyat amb gigues, el meu era de 2 i aquest és de 8!! ja em direu que us sembla.

Cap de setmana contracturat

Aprofitant la contractura que he agafat avui...sòc com una iaieta i per res em quedo clavada, actualitzarem que això està una micona mort...

Avui abans d'anar a úrgencies a fotre'm un xute de voltaren injectat, estava jo endreçant i recollint la habitació que ma germana ha deixat mig buida, i he vist els quadres que fa moooolt de temps vaig fer a punt de creu, i ara que estic reprenent les agulles, encara que més per fer blackwork i ganxet, he pensat en compartir amb tots els que em seguiu aquestes labors.

.

sento que les fotografies siguin tan dolentes, però així van acorde amb l'elaboració dels quadres jajajajaja, bé la veritat que amb el dolor que tinc a l'esquena no em veia amb cor de despenjar els quadres i amb la poca il·luminació de l'habitació he hagut de posar el flaix, doncs així han sortit les fotografies. Quan acabi algun dia els Munster ja aniré pujant més fotografies.

Salut i peles!!!

TABAQUISME.CAT ........

Quan ja m'havia oblidat completament de que havia demanat suport al web de Tabaquisme.cat vaig rebre un mail del psicòleg que porta el meu procés...dient-me que estava molt content que portés tant de temps sense fumar, etc etc,que el disculpés perque havien tingut molt volum de peticions arrel del començament del nou any (i això que aquest correu l'havia d'haver rebut fa unes 2 setmanes), i corrent el risc l'home que jo m'hi hagués reenganxat (que per sort no ha estat el cas)...com diu un amic meu...ara que ja m'havia oblidat del tabac, van aquesta gent i m'ho recorden amb un correu!! jajajjaja, si no era suficient als pocs minuts m'envien un altre de correu!! aquesta vegada felicitant-me pel mes que porto sense fumar...també un mica tard...no sé com volen que deixi de fumar si no paren de recordar-me que fumavaaaa!!! Això sí, s'ha de reconeixer que el detallet de la foto amb el pastís que em van enviar vas ser molt bonic!!!!!

El primer mes sense tabac ja ha caigut… Felicitats

El pressing catch de dues maqui-potis

El passat dilluns vaig anar amb una amiga a comprar potingues de maquillatge per aprendre a maquillar-me, i d'aquesta manera poder pujar una mica l'autoestima. Com que ella és molt experta en aquests afers em vaig deixar guiar per ella en totes les coses que m'havia de comprar, però clar, com acostuma a passar quan vas en una d'aquestes botigues de maquillatge, les noies que t'atenen - molt amables, tot s'ha de dir - tenen també bons coneixements de la matèria - i naturalment, com els animals a la selva, marquen el seu territori, i que passa quan hi ha dos feres dominants??... doncs que xoquen. 

El que va passar va ser que m'estava mirant un corrector d'ulleres i la meva amiga estava buscant el que m'anés millor, el que m'escaiès més, quan la fera dominanta de la botiga (també podem anomenar-la la Hulk Hogan dels cosmètics) es va acostar per donar-nos un cop de mà, ella com a bona venedora em portava cap el més car (això ho va veure de seguida la meva amiga que per això hi enten molt de potis) i em va fer la prova d'un corrector en un ull; aleshores jo sentadeta, obedienta, en un taburet, no se m'acut res més que "innocentment" o almenys això pretenia, preguntar-li a la noia en quin moment del procés de maquillar-me m'havia de posar el corrector, si abans o després de la base de maquillatge, ja que em sonava que G. (la meva amiga) recordo que m'havia dit que era a l'inrevés que feia tothom, i aquí va començar el combat. la Hulka deia que anava abans , G.- la atronadora guerrera dels pinzells d'or- deia que després, que així ho feien molt grans maquilladors. Hulka no es deixava guanyar terreny i en un intent desesperat de tirar a G contra les cordes va i diu que si es posa després es notava molt; llavors G. deia que ella ho feia així sempre i Hulka, amb un intent de donar el cop de gràcia va i diu que això ja es notava que ella li veia el corrector; just en aquest moment, jo que us recordo estava asseguda, vaig pensar que seria millor posar-hi pau, a més que no tenia cap pot de crispetes per seguir la lluita de manera còmode i agafant-me el corrector que la Hulka m'havia recomanat varem posar fi a l'enfrontament, això si, ja no ens va tornar a molestar en tota l'estona que vam estar a la botiga, i això que hi vam romandre una bona estona. 

La veritat que m'ho vaig passar de conya aquest dia. 

Això si, la propera vegada que entri en una d'aquestes botigues no faré preguntes a les venedores, millor mantenir-se en el silenci que obrir la caixa de pandora jajajaja. 

La Vídua negra de l'electrònica

Una darrera conversa amb una amiga meva m'ha fet pensar amb la d'aparells electrònics que han passat per les meves mans i han acabat: escapçats, malmesos, inutlitzats...en poques paraules: morts, difunts, caputs (jajaja) Així que hauria de canviar-me el pseudònin pel de "e-vidua negra".

Fa poc que vaig esmentar que el meu ipod touch se m'estava morint, perquè feia "pampallugues" la pantalla i a vegades no li dóna la gana d'obrir-me les aplicacions- home considero que 5 anys per la maquineta estan força bé- a més a més tenint en compte que sòc jo la utilitària de l'aparell i per casa meva és ben sabut la meva habilitat en caure-se'm de les mans mòbil, pda, mp3...

Resulta que apart d'aquest tenia un ipod nano de 1ª generació i fa uns mesos que el Sr.Jobs, des del Mac alllà em va enviar un mail dient-me que s'havien adonat que aquests ipods tenien un problemilla amb la bateria, que passat uns anys es podia sobrecarregar i fins i tot arribar a petar....i que per això estaven canviant-los a tots el que en teníem un dels afectats. Em van faltar cames per  a comprobar-ho i, efectivament, el meu n'era un; pel que vaig tramitar la substitució. L'altre dia em va arribar de breda, un poblet  de Netherlands un paquetet amb les instruccions i l'embalatge per a enviar el meu petitó; ja ho tinc preparadet, i ara només desitjar-li bon voyage i esperar el nou ipod amb alegria.

Aquí deixo una foto del meu petitó que sempre el duré a la meva memòria...

Ara ja descansarà en pau, Steve Jobs el tingui en els seus braços XDDD. I ara haviam quan triguen de portar-me el  nou...suposo que arribar aquest al seu destí 1 mes ,i un altre perquè em portin el nou...en fi val la pena si és gratissss . !!

UN MES SENSE FUM!!

Mare de déu!!! ja fa la friolera d'un mes que no provo cigarreta ninguna, qui ho havia de dir que he aconseguit deixar el tabac!!!
I no és gens fàcil!!, hi ha dies que els he dut molt bé, amb molts ànims i moltes ganes de continuar sense fumar, però d'altres....han estat del més durs, doncs no podia ni nombrar el tabac, estava continuament pensant, pensant en comprar (mirava els estancs i se'm feia la boca aigua), fumar fins i tot d'amagat, però clar, això era enganyar-me a mi mateixa..
Aquest estat de nerviosisme feia impossible el concentrar-me en escriure al blog i molt menys anar explicant les meves vivències sense tabac...jo crec que fins avui no he estat capaç de plantar-me davant l'ordinador i escriure unes línies al respecte. De totes maneres tampoc sabia com explicar el meu dia a dia sense tabac, doncs sòc una addicte més que intenta deixar-ho, i no podria dir res que els fumadors, tant que volen deixar com no i els ex-fumadors no sàpiguen ja. Lúnic que si vull desmentir unes quantes coses sobre deixar de fumar.

-- no t'engreixes obligatòriament al deixar de fumar, doncs només es tracta de controlar l'ansietat (jo ja en tenia quan fumava)
-- el tema de les olors i els sabors...jo no he notat diferència alguna, potser no era una gran fumadora i no ho tenia atrofiat..no ho sé...
-- la síndrome d'abstinència dura 15 dies?? MENTIDAAA!!, això depèn la persona, jo passat els 15 dies hi havia algun dia que sentia ganes de fumar, i tampoc són realment 15 dies seguits amb ganes de fumar, sinó que són estones, i no tots els dies per sort.

Bé, ara estic molt contenta de portar tot aquest temps sense fumar, però el que em fa realment pànic és que algun dia hi tornés a recaure, després de tot l'esforç, com conec moltes persones que després de temps, i en alguns casos, després d'anys hi han tornat...quan sento aquestes coses és quan em donen ganes de tirar la tovallola, doncs penso que mai s'aconsegueix sortir d'aquesta addicció...

De moment resisteixo i suposo que ara és el que importa...seguiré informant d'entre altres coses.