Els reis de les nyapes!

Arriba un moment en la vida de tota persona que has de fer reformes a casa. Doncs a nosaltres ens ha arribat, tard, però ha arribat. El nostre pis, una finca de benbé de 40 anys apenes reformada, es començava a semblar a la película "Esta casa es una ruina" i com que una no es pot permetre el luxe de marxar de casa per a que facin una reforma integral, doncs he pensat que cada estiu poc a poquet anirem arreglant-la.

Vàrem començar amb el lavabo, el qual el pobre feia pena: el sostre quasi bé negre de la humitat, els vorades també tres quarts del mateix i què dir del moble del renta-mans...amb un marbre trencat de fa temps per a on es colava l'aigua que va acaba fent que es pudrís la fusta i comencés a cedir tot...Així que gràcies a l'ajut dels nostres sogres ens vam embalentonar a fer-li un canvi de cara. Varem canviar el moble per un mega-chuli del leroy merlin que hi estava d'oferta, vam fer les vorades de les rajoles noves, pintar el sostres i canviar la silicona de la mampara i va quedar com nou!!! sembla que l'haguem fet quasi tot sencer!! estic molt contenta del resultat. Aquí us deixo unes fotos del procés (fallo meu no haver fet fotos de l'abans...) i haviam que us sembla!!

I deprés ens vam endinsar en la tasca de pintar el rebedor i el passadís. Semblava una feina fàcil...però tenint en compte la nostra poca-traça i que hi ha l'endimoniat gotelé amb trigar el previst. Els color que vam fer servir són de la casa bruguer dels colores del mundo, el color contrast és el Zumo de Guayaba, també anomenat per a nosaltres "salmonete" i la resta de parets un "piedra intermedio" que tira més a lilós, es que potser a perú d'on representa que són els colors, les pedres potser son liloses....ejem ejem.... I el colofon de tot va ser el nostre mega-sabater que vam posar a l'entrada, que sort que som alts...perquè espanta de lo alt que és!!! fins i tot vam tenir els nostres dubtes si el mirall que vam posar ens hi veuríem o no...doncs la nostra assessora no va tenir en compte aquest petit detall i va pensar que com erem més alts que ella doncs no en tindríem de problemes, per sort és així, però la resta de gent que ha vingut a casa només arriben a veure's el serrell...i saltant..jajaja bé una mica d'exercici no fa mai mal jajajajajaa. Però puc dir que ha quedat molt maco!! gràcies a la nostra decoradora!!!! encara que jo l'altre dia li vaig comentar al meu marit que em estava repensant de posar-lo aquest color al menjador l'estiu vinent quan el pintem.... i ell em diu: "perquè no??? si està força bé!"o sigui que com el que es diu és cert, un cop t'hi acostumes les coses les veus molt millor!!!!

Ara només queda acaba de endreçar i posar quadres que ja en tenims uns de pensats, ja us els ensenayaré quan estiguin penjats!

Fins aviat!! 

la propera publicació us avanço que serà de amigurumis!!!