EI EI EI EI!!
Estressada vaig com sempre entre la feina i la peque, a vegades una es complica massa la vida involuntàriament....també amb molts nervis perquè el dia 18 l'Elvira celebrarà el seu primer festival de final de curs, doncs ja acaba la guarderia i començarà una nova etapa de la seva vida, l'eduació infantil; amb amics nous, escola nova, i moltes aventures i descobertes!! espero que ho sàpiga afrontar tot amb ganes i optimisme!!.
Però, bé, aquesta entrada no és només per parlar d'això, sinó també per fer-vos partícips de les meves ganes de cambiar i millorar personalment, doncs per fi m'he posat a fer bondat amb el menjar!!!!! Ja porto dos dies portant-me bé, sense prendre refrescos, pastes per esmorzar, mesurant la quantitat de menjar, sense salses ni pa, i sobretot molts vegetals!! la veritat és que passo una mica de gana, us mentiria si digués el contrari, però també és lògic, doncs no és que hagi tret àpats, això mai es pot fer quan un vol menjar equilibrat!! sinó que abans estava acostumada a menjar unes quantitats desorbitades de pasta bullida, de maionesa i de pa, i tot això ja s'ha acabat.
I us preguntareu a què es degut aquest canvi meu? doncs bàsicament va passar fa dos dies, ens remuntarem a la tarda d'abans d'ahir; eren benbé les quatre de la tarda i m'anava a canviar la roba per anar a buscar l'Elvira a la guarderia, llavors em vaig posar el xàndall com cada dia i quan m'anava a posar les bambes...zaaascaaaa!!! pixarada de la senyora gata al cantu!!! la molt......s'havia pixat a les meves bambes, i a sobre m'havia tacat els pantalons accidentalment a l'aixecar-ne una, total que em vaig haver de canviar de roba i fregar el terra. Llavors es quan va succeir...per poder posar-me unes altres bambes, no podia trepitjar el terra, doncs estava mullat d'haver-lo fregat, i només tenia una via de pas.....la BÀSCULA!!!! vaig pensar: " va montse, com quan hom puja per una muntanya, tu no miris abaix! no miris abaix!!!!" però com natualment sempre passa.....ho vaig fer...!!! i vaig veure com aquelles tres xifres que es mostraven davant els seus ulls burlesques m'estaven retant, vaig posar bé la bàscula, per si el fet de no estar ben repenjada em donés un pes equivocat, ì em vaig tornar a pujar, aquesta vegada conscientment del suicidi que estava executant...i la poca sorpresa que vaig tenir era que marcava el mateix pes...això em va deixar aturdida durant una llarga estona. i se'm van passar moltes imatges pel cap, cap bona per això. Em veia a mi, en un termini curt de temps, esbofegant pel carrer, sense poder ni tan sols agupir-me a agafar l'elvira, sense poder caminar tres passes sense cansar-me, sense poder fer feines a casa pel sobre-esforç, i el que és pitjor, em veia patint un infart....i vaig dir PROU! fins aquí has arribat montse, prou lamentacions, prou d'allargar el moment de començar a menjar bé, treu-te la mandra de sobra i com es diria al cine: llums! càmera! ACCIÓ!!.
I bé, aquí estic, amb una mica de gana, que fa poc he menjat una amanida però molt segura de mi mateix sabent que estic fent el que he de fer. Espero poder seguir aixi molt de temps i perdre molt de pes, la salut m'hi va, i la qualitat de vida amb els meus també.
Poc a poc aniré contant com em va la cosa, sense dir mentides, perquè disfressar la veritat és enganyar-me a mi mateixa...
pd.: per cert, si heu arribat fins aquí llegint, i esperant que us digues el pes, i us heu trobat amb la decepció de no saber-ho....dos pedres!!! jajajajajjajaj
Bueno...va....us ho dic....perquè sou vosaltres, a la fi, quatre gatets que em llegiu.....el meu pes és de : 118,00 kg
jjajajaja, com diuen qui vulgui peixos que es mulli el cul!!va una mica d'esforç que jo ja ho estic fent !!
petooons a tothom!!!
