DE BLOC A BLOC I TIRO PERQUÈ EM TOCA

Maaaareee de déuuuuuu!!!! més d'un mes sense fer acte de presència per aquí...jajajajajaja, bé jo ha vaig dir que intentaria canviar-ho però que no esperéssiu res de res.....

Avui m'he plantat davant de l'ordindador i he pensat que no pot ser, deixar més temps sense donar senyals de vida - o no-vida - i pensant de què podia xerrar o explicar, ja que darrerament la inspiració no m'acompanya massa,  em va venir a la ment una conversa que fa temps vaig tenir amb un amic/company de feina, sobre la diferència entre els meus dos blocs.Ii bé, suposo que més gent s'ho deu també preguntar (dir més gent, és una mica agosarat, tenint en compte la poca afluència que hi ha de persones que el llegeixen, jejeje però a que queda bonito??? 

Doncs reprenent el tema central, el meu amic em deia perquè tinc dos blocs si pràcticament són iguals, igual de tristos i depriments, no entenia quina era la diferència. La veritat, és molt senzill, o almenys jo si la veig....

En un principi vaig obrir el bloc Crits en solitud, com a únic bloc personal pel que encara hi ha alguna actualització molt semblant a les que poso aquí, una mica com una mena de diari personal escampat als quatre vents; però després em vaig començar a plantejar el fet d'escriure-hi tots els petits relats i poemes que de tant en tant i al llarg de la meva vida anava escrivint, potser algú li podrien agradar, i és una manera de compartir amb la resta de món allò que m'agrada fer; així doncs, vaig pensar en dedicar exclusivament a literatura el bloc. D'aquesta manera vaig pensar que també em calia un altre bloc també personal (ja que els contes i poemes són del tot personals) de cara a explicar una mica com va transcorrent la meva vida, doncs jo sòc una persona molt tafanera i m'agrada molt llegir que fan els demés, vaig creure que a la resta de gent també voldria llegir el que jo feia (una mica com un quid pro quo ) i és per això que vaig obrir aquest altre bloc on ara estic escrivint. Aquest també és personal (em reitero), però de literari no té res - encara que de tant en tant hi faci algún rodolí jajajaja -.

I sí, problablement també sigui trist, encara que la meva vida també té alegries, no em faré la màrtir i diré que no en tinc, però potser quan escric és quan necessito més aviat treure a fora tota la tristor, o ràbia que tinc, i les meves dues vies són aquestes, o despullant-me davant vosaltres, de forma clara i planera o a través dels meus relats, en l'altre bloc, on no hi sòc la protagonista, però si que hi deixo reflectides les meves inquietuds i els meus sentiments. 

Perquè, llavors, han de ser completament diferents els blocs?? per mi ho són de diferents, però si s'assemblen és perquè els dos formen part de mi, de la meva persona, i cadascun a la seva manera descriuen la forma que sòc jo. 

També es podria pensar que fins i tot fent servir etiquetes podria tenir les dues formes d'expressió en un sol bloc, però potser hi ha gent que no li agrada llegir relats de persones sense un renom, i sí un diari personal d'una persona normal i corrent, o a la inversa, d'aquesta manera, hom pot escollir si entra als dos blocs o a un de sol. 

Així que, en vosaltres està la decisió....trieu la vostra pròpia aventura ;) 

CON MOCOS Y A LO LOCO!!!

Bé, ha passat pràcticament una setmana de la darrera actualització (no em crec ni jo que torni a escriure tan relativament aviat) i les poques novetats que he tingut no són massa bones...estic amb un refredat de 2 parells de collons...nas tapat, maldecap continu, i el que diríem "entumecimiento" de tot lo puto cos!! així que oficialment ja ha arribat el fred a ca'ls Gallardo Montoya!!! jajajja. En fi, a part d'això poca cosa més, segueixo sense fotre brot, bé si més no ja he muntat el bastidor i vaig reprendre una mica el brodat de blackwork que estava fent..malgrat no m'acaba de fer el pes el dibuix com està quedant...pels meus d'allonses que l'acabo...Quant al règim, nem fent, jo la veritat no m'agrada anomenar-lo règim...doncs no estic seguit cap dieta miraculosa, ja que només es tracta de no menjar porqueries, pastetes, salses i limitar-me a unes quantitats de menjar més que raonables, i bé, amb la tonteria he perdut benbé 3 kilets des del dimarts passat que vaig posar-m'hi(haviam el cap de setmana com em comporto...) Sobre aquest tema, el que sí que m'estic pensant és en comprar-me aquelles pastilletes que es diuen "allí" doncs no són en sí mateixes una medicació per a perdre pes, sinó una ajuda complementària per a les persones que estan seguint una mica de dieta, això vol dir, que no és prendre-te-les i "zasca!!!" t'aprimes, sinó que ajuden a cremar greixos i a més a regular els intestins (sí sòc molt fina jo...vamos que ajuden a fer cacoooooteeeeees!!!), però abans d'invertir-hi els calerons m'asseguraré bé del seu bon funcionament i resultat comparant opinions per diferents llocs.

Quant a la resta de la meva vida, doncs tot com sempre, molta feina i poc que explicar...a més ...tampoc us ho diré tot amb pèls i senyals que alguna coseta m'hauré de guardar per a mi !! hombreeee...!

Haviam si a la propera publicació poso una foto del meu brodadet perquè vegeu com va. Ara em posaré una estoneta amb ell.

Arreveure!!!! (una que li agrada ser educada  sempre jejeje)

ufff de tant de temps fa mal!!

Fent una repassada pels blogs d'amistats veig que no sòc la única que deixa passar molt de temps entre publicació i publicació, encara que també he de reconèixer que hi ha d'altres que s'actualitzen pràcticament a diari; però com ja he comentat no és el meu cas.

Suposo que, com ja va essent habitual en mi no tinc una rutina agafada, i com sempre deixo les coses a mitjes, després no en sé com a continuar-les. Com lo del règim...ehem, ehem...avui ho parlava amb unes amigues, vaig aprimar-me 8 kilets, però em vaig tornar a engreixar 2...no no no no això no està gens bé...i és clar, com puc anar fent un seguiment via blog dels meus avenços si és que no n'hi han???? doncs llavors passa el que passa, que una ho deixa de fer.

Un altre exemple: els meus "hobbies" recentment adquirits. Vaig començar amb el ganxet, i com diu la paraula em va enganxar bastant fins que em vaig posar a intentar fer alguna cosa en concret i em vaig topar de lloros amb la meva incapacitat de fer res de bo, sòc una inepta per a les manualitats.
Després va venir un altre, el blackwork, activitat de brodat que em va deixar meravellada, però que per falta de patrons i temps també he deixat aparcada (no descarto en breu de tornar-m'hi a posar, doncs vaig fer una petita inversió en tot de materials per a la seva elaboració). Així doncs, com sempre, deixo les coses a mig començar... i tot són excuses: que si mandra, que si son, que si ho faré demà...i així anar sumant dies i dies atorada davant el portàtil cada nit (veient menys que un gat d'escaiola- perquè fins i tot em fa mandra posar-me les ulleres) i pensant que demà serà un altre dia replet d'activitats i bons propòsits, i és que per a mi tots els dies són la última nit de l'any en aquest sentit, sempre dient tot el pretenc fer, i al dia següent res del pensat.

Per tant, i pensant amb el que he dit...potser demà serà un dia intens de fer coses, de reprendre activitats, de canviar de mires, i potser demà quan em llevi tornaré a ser la mateixa mandrosa de sempre, que se li enganxen els llençols del llit, que li costa posar en marxa el dia i que acaba a la nit lamentant-se del que podia haver aprofitat el dia i no ho ha fet.

Avui no em penso acomiadar dient fins aviat, perquè potser us estigui mentint...

Arreveure!!

PER FI BONDAT!!

EI EI EI EI!!

Estressada vaig com sempre entre la feina i la peque, a vegades una es complica massa la vida involuntàriament....també amb molts nervis perquè el dia 18 l'Elvira celebrarà el seu primer festival de final de curs, doncs ja acaba la guarderia i començarà una nova etapa de la seva vida, l'eduació infantil; amb amics nous, escola nova, i moltes aventures i descobertes!! espero que ho sàpiga afrontar tot amb ganes i optimisme!!.

Però, bé, aquesta entrada no és només per parlar d'això, sinó també per fer-vos partícips de les meves ganes de cambiar i millorar personalment, doncs per fi m'he posat a fer bondat amb el menjar!!!!! Ja porto dos dies portant-me bé, sense prendre refrescos, pastes per esmorzar, mesurant la quantitat de menjar, sense salses ni pa, i sobretot molts vegetals!! la veritat és que passo una mica de gana, us mentiria si digués el contrari, però també és lògic, doncs no és que hagi tret àpats, això mai es pot fer quan un vol menjar equilibrat!! sinó que abans estava acostumada a menjar unes quantitats desorbitades de pasta bullida, de maionesa i de pa, i tot això ja s'ha acabat.

I us preguntareu a què es degut aquest canvi meu? doncs bàsicament va passar fa dos dies, ens remuntarem a la tarda d'abans d'ahir; eren benbé les quatre de la tarda i m'anava a canviar la roba per anar a buscar l'Elvira a la guarderia, llavors em vaig posar el xàndall com cada dia i quan m'anava a posar les bambes...zaaascaaaa!!! pixarada de la senyora gata al cantu!!! la molt......s'havia pixat a les meves bambes, i a sobre m'havia tacat els pantalons accidentalment a l'aixecar-ne una, total que em vaig haver de canviar de roba i fregar el terra. Llavors es quan va succeir...per poder posar-me unes altres bambes, no podia trepitjar el terra, doncs estava mullat d'haver-lo fregat, i només tenia una via de pas.....la BÀSCULA!!!! vaig pensar: " va montse, com quan hom puja per una muntanya, tu no miris abaix! no miris abaix!!!!" però com natualment sempre passa.....ho vaig fer...!!! i vaig veure com aquelles tres xifres que es mostraven davant els seus ulls burlesques m'estaven retant, vaig posar bé la bàscula, per si el fet de no estar ben repenjada em donés un pes equivocat, ì em vaig tornar a pujar, aquesta vegada conscientment del suicidi que estava executant...i la poca sorpresa que vaig tenir era que marcava el mateix pes...això em va deixar aturdida durant una llarga estona. i se'm van passar moltes imatges pel cap, cap bona per això. Em veia a mi, en un termini curt de temps, esbofegant pel carrer, sense poder ni tan sols agupir-me a agafar l'elvira, sense poder caminar tres passes sense cansar-me, sense poder fer feines a casa pel sobre-esforç, i el que és pitjor, em veia patint un infart....i vaig dir PROU! fins aquí has arribat montse, prou lamentacions, prou d'allargar el moment de començar a menjar bé, treu-te la mandra de sobra i com es diria al cine: llums! càmera! ACCIÓ!!.

I bé, aquí estic, amb una mica de gana, que fa poc he menjat una amanida però molt segura de mi mateix sabent que estic fent el que he de fer. Espero poder seguir aixi molt de temps i perdre molt de pes, la salut m'hi va, i la qualitat de vida amb els meus també.

Poc a poc aniré contant com em va la cosa, sense dir mentides, perquè disfressar la veritat és enganyar-me a mi mateixa...

pd.: per cert, si heu arribat fins aquí llegint, i esperant que us digues el pes, i us heu trobat amb la decepció de no saber-ho....dos pedres!!! jajajajajjajaj

Bueno...va....us ho dic....perquè sou vosaltres, a la fi, quatre gatets que em llegiu.....el meu pes és de : 118,00 kg

jjajajaja, com diuen qui vulgui peixos que es mulli el cul!!va una mica d'esforç que jo ja ho estic fent !!

petooons a tothom!!!

VERGONYA.....

Ufff...ufff... fa taant de temps que no escric que ja no sé ni que posar, ni de què parlar.fins i tot em fa vergonya...i és que una contra més temps deixa passar més mandrosa es torna, a més d'haver-me aficionat, altre cop, als jocs online tipus granja i tal....

Aquesta setmana vaig anar a l'escola que anirà l'Elvira el curs vinent per a fer la matriculació, i ens varen donar un dossier amb tot d'informació, sobre normes, preus ampa, llibres que hem de comprar, material escolar roba ,bates, etc...mare meva tot el que hem de tenir en compte i preparar!! aixi que ara ens esperen uns dies per enllestir preparatius, sobretot el tema dels papers i dates de presentació per no quedar-nos fora en res.

A part d'això un canvi significatiu ha estat que a la feina m'he canviat de lloc. El meu lloc de feina està organitzat per passadissos fets per linies de taules amb ordinadors, i fins ara estava a la punteta d'un, em feia ràbia perque tot cristo em donava cops al passar i traspasssar, a més quan teníem visites sempre es fotien darrera el meu ordinador per mirar, així que sempre m'estava queixant fins que m'han fet cas els "jefes", l'únic que trobo molt a faltar són els companys amb els ,sempre que es podia, estaven de conya, petant la xerrada i fent-nos broma, i això si que em sap greu que ja no ho tinc....sembla que ells s'han enfadat una mica perquè he marxat...però espero que no sigui en sèrio i se'ls passi, doncs em fa una mica de mal que s'enfadin, perquè encara que no ho sàpiguen me'ls estimo molt, i que estigui en l'altra banda del passadís no vol dir que puguem seguir xerrant, ja sè que no serà el mateix però es per un bé comú, a més sempre la estava liant jo allà i també el jefe agrairà una mica de tranquil·litat jejejeej. Així que també espero reformar-me una micona, i centrar-me una mica més que últimament m'havia desmadrat molt.

També serà una manera de tenir temps a endreçar les meves idees, i una mica la meva vida mentalment...

S'acosten dies durs, dies de recordar vivències doloroses, i la veritat que estar allà mig desconectada també m'anirà bé justament ara per això, doncs no estarè per masses alegries...venen dies per recordar, per pensar amb les persones importants de la meva vida que ja no sòn aquí...

De moment res més, esperant que no trigui tant en escriure......................total.....poca gent em llegeix....

VINGA VINGA QUE JA FOT BON TEMPS!!!!

Uff ufff, ja amb piles carregades, amb aquest sol esplèndid que fa i amb ganes de fer cosetes per casa, i posar una mica decent el cau que ja va tocant. Aquests dies que ja ve el bon temps començo a fer novament plans per endreçar, arreglar, cambiar una micona la casa, haviam si ara és la de debó i ens posem en marxa que com se sap, després dóna una alegria veure-ho tot al seu lloc!!!

Amb el tema ganchet vaig fent..més malament que bé, l'altre dia vaig haver de desfer tot el que portava fet del cap de la nina, doncs no m'estaven quedant bé els punts, així que, enrabiada "al cantu" i a estirar del fil, que no de la manta...jajaja. Però com que sòc molt tossuda tornaré a la càrrega en quan miri unes 10.000 vegades els videos de com fer la bola de ganchet, que no ho sembla però és xungo que t'hi cagues. De mentres vaig seguint practicant el punt baix fent la meva funda per posar les agulles. 

 Fins aviat!!!

Crochet , touché

Cansada ja de barallar-me amb el ganchet, m'he donat una tregua. Porto tooota la santa nit mirant tutorials i més tutorials, amb vídeos de com començar un ninotet de ganchet, i bé, encara no li he agafat el truquis, de moment he fet una mini-boleta, més semblant a una gla, o una maduixeta que al prototipus del cap d'una nina...però bé per alguna cosa es comença. Així que he deixat una estona de banda els meus fils per escriure unes línies, encara que això està més mort que una planta de nadal a ple mes d'agost....

Com feia dies que no escrivia tinc mooooltes coses a explicar!!! jajajajaja NOOOOOOOOOOOOO , és bromaaaaa jajajajjajaja (léase con tono irónico). Tot com sempre, feina i casa, i buenu, ara això del ganchet que em té una mica enGANCHAda. A tot arreu vaig amb el meu cabdell de fil i l'agulla, i clar, la gent al tram em mira rar quan veu una noia amb les meves pintacas fent ganchet, jajajaj, si és que sòc la òstia, i la cara de la senyora del corte inglés avui que he anat a comprar bobines de fil noves, tampoc tenia preu, una senyora ja molt senyora que no paraba de seguir-me amb la mirada...no fos cas que robés una cremallera o algun cabdell de fil...que els quinquis com jo és el que tenim, que a la que el botiguer es descuida ¡Zas! li buidem mitja botiga (léase esto otro también en clave de humor, negro, of course), així que la "señora corte" em diu si em pot ajudar amb quelcom i jo fent ús de la classe aristocràtica que em caracteritza m'he comportat com una gran senyora i l'he tingut dansant per la secció mirant-me fils i fils, però mira és la seva feina i per això li paguen, encara que la que compri sigui una quinqui amb xandall, bambes, sudadera negra amb estampacions de dimonis, cabell amb cua recollit ensenyant rapat patiller jajajaja. Si es que no ho puc evitar, m'encanta anar amb aquestes pintes a llocs tan "sofisticats" però sobretot tan classistes que només al veure't amb les pintes arrufen al nas, però compte!!! per sort no tothom és així que la meva amiga Gemma hi treballa (no en el que anat avui) i no ho és pas d`'aquesta mena, és molt agradable i molt maca, i no perquè sigui amiga meva ho digui, sinó perquè una de les virtuts que té és que no jujta la gent per les aparences i quan una persona ja és així de mena, a la feina ho reflexa. Però la majoria de currantas del corte que hi estan solen ser així per desgràcia, i clar, una ja va a aquests llocs amb una mica de mala predisposició, només una mica...jajaja. Però hi vaig, si, encara que hom pensi que si no m'agrada el corte perquè el trepitjo? doncs perquè malgrat les males vibracions i mal karma que em dóna, és l'únic lloc on es pot trobar pràcticament de tot.

Recoi! amb la de publicitat que li acabo de donar (sigui bona o dolenta) m'haurien de donar comissió jajaja. Que hi farem si el més interessant del dia ha estat la meva excursió allí , si més no és interessant, almenys és algo que no faig tots els dies. Ah, però no explicaré la timada que m'han fet, que per això és el meu bloc i censuro lo que em dóna la gana jo , jo, jo!!

Ara per ara, res més. Si aconsegueixo trobar el cable del móbil, demà penjo foto de la meva boleta de ganchet .

Cambio y corto.

Carnes-toltes....Carnes-soltes

Per fí s'ha acabat ja el Carnaval, avui amb l'enterrament de la sardineta hem tancat un altra festa tradicional per obrir-ne un de nou: la Quaresma (bueno encara que no se li pugui dir festa festa...)

Aquest carnesltotes has estat una mica mogudet; dissabte de rúa, ens vam passejar per tot el poble, disfressats de pallassos. mare meva!! em ma vida havia portat tal assortiment de colors al damunt, la veritat que vam tenir un gran èxit, i malgrat hi hagi gent que opini el contrari els maquillatges estaven força bé, i la indumentària autèntica. La nena, com no, s'ho va passar de conya. El diumenge ben d'horeta a currar i després corrents a casa, dinar i altre cop a maquillar-nos i disfressar-nos que van venir uns amics amb la seva peque per anar a un ball de disfresses infantil. [parèntesis: un consell que us dono és que mai, MAI aneu disfressats de pallassos a una festa on hi hagi moooolts nens!!!. Vam acabar linxats per un buzz lightyear, un pirata, un vaquero i un altre arreplegat, i mentres marxavem els sentíem cridar: "payasos!! cobardes!! no huyáis!!!" brutal. 
I clar, tants excessos van donar els seus fruits; he acabat amb unes angines de cavall, bueno són meves, però de grans coms si fossin de cavall, i ara toca prendre antibiòtic i antiimflamatoris...:( 

Ara ja relax, pensant en les vacances de l'any, que encara no he fet la petició formal a la feina, i la veritat que no sé quines setmanes agafar-me, que al final faré com sempre, al tun-tun i seran una puta merda...  

També planejant un parell de hobbies que tinc a la vista: ganxet (m'estic barallant més aviat per aprendre) i dibuix. I si aquests fallen, que és el més probable doncs al punt de creu que em tiro de cap.

Per avui res més. Deixo foto dels carnavals, la familia pallaso-pallasso (aiii si totell poltrona ens veies....li agafava un infart jajajajaja)

CONNECTTION MODE ON

Després de temps sense publicar res torno al redil. He estat unes setmanetes sense ordinador, i anda que no es troba a faltar, encara que no em connectava massa falta que no ho tinguis perquè et vingui de gust.

Ara amb un ordinador nou, sense fotos, ni records, ni programes, com começant des de zero, aiii...si això es pogués fer amb la pròpia vida...

Poca cosa tinc per a explicar, donant voltes a moltes coses al cap, sense anar enlloc, sense arribar a una conclusió. Pensant, pensant...

Potser algún dia donaré resposta a moltes coses.

Ajuntafems de Sant joan!!!

MECAGONTOLOQUESEMENEAAAA!!!

Seguint amb les putes obres que estan fent al meu carrer de casa, no només vam tenir la desgràcia que es va cremar una caixa de la llum, sinó que ara toca fer d'Indiana Jones per arribar al portal de l'escala. Avui al tornar de la feina cansada vaig a tombar el carrer, i patapam!! em trobo amb l'acera tallada, doncs han decidit començar les obres pel meu cantó!! ole, ole i oleee!. Aixi que sortejant runes, fangam, valles de ferro, passarel·les metàl·liques i obrers he arribat a casa, si es que només falta que sonés el : pa papam papapam, papapapam papa pa pa pa!!!
Em sembla que demà m'emportaré la cantimplora i el quit de supervivència por si aca XDDDD; no fos cas que
demà no pugui entrar al carrer i hagi de fer nit entre els foradots del terra.

Jo entenc que el meu carrer estava necessitat d'obres, doncs no es podia passar per les aceres per lo estretes que eren, però que durin de  3 a 4 mesos, essent un carrer de 10 números...ho trobo excessiu, però en fi...com que malgrat la llibertat d'expressió hi ha coses que una no pot dir per aquests medis si no vol sortir amb el cul escaldat.... cagundeuuuu

EN FIN....RESIGNACIÓN, LO UNICO QUE NOS QUEDA EN ESTA VIDA...

Saben aquell que diu....

"!!La montse intenta hacer un post de humor!!! " Toma 2!!





Com sortit d'un gag de l'Informal sembla aquest començament, i és que quan un es proposa una cosa sempre surt a l'inrevés del que volia fer, almenys a mi, llei de murphy? llei de montoya?? potser li podríen anar canviant el nom jejeje. o potser, ben mirat, em podria tornar a batejar i dir-me Frank Spencer, com el personatge de la sèrie  N'hi ha que neixen estrellats; o millor Bean... bé estic una mica a cavall dels dos. I es que si les coses es poden fer de la manera més complicada perquè fer-ho fàcil.

Això ve lligat amb què demà vaig al gimnàs per 4 vegada inter-consecutiva i a veure si aquest cop no em perdo, que si hi ha un 50% de probabilitats de sortir per la boca de metro equivocada, segur que em passa a mi, i a sobre en comptes d'anar en la direcció correcta començo a caminar en la direcció totalment contrària, és clar, que llavors faig més exercici, però arribo petadíssima al gimnàs. Sort que al tornar a casa el camí és més facil de seguir i torno sense complicacions ( si es que deixar rastre de miquetes de pa no es tan mala idea). ja us explicaré com m'anirà el tema. un altre dia parlaré de la fauna que hi ha al gimnàs, que Noé es va quedar curt quan va ficar els animals a l'arca, i entre ells va haver tal merder, que el resultat de les seves orgies es pot avui dia apreciar al gimnàs on vaig .... però això ja serà un altre tema.

Bé, acabant l'entrada, pensareu, no té res a veure el títol amb el que finalment he explicat, però jo sòc així, m'agrada crear expectació jejej així us heu tragat a lo tonto a lo tonto una altra publicació meva jajajajaja.

Ale, petons a tots i totes!!

Festival de l'humor

YeeeP!!!!

Es ben conegut el meu blog per la falta d'optimisme i els pocs tocs d'humor, així que he pensant en dedicar-l'hi una entrada a aquesta faceta ben coneguda de mi, però poc explotada. Així que us estalviaré l'haver de llegir misèries meves, com la de que la setmana passada van petar la llum en tot el carrer, es va incendiar una caixa de llums que va ocasionada una pujada de tensió de la llum i cosa que va fer que la meva nevera s'espatlles i ara m'hagues de barallar amb l'assegurança del pis perquè em paguin el desperfecte, desperfecte que per altra banda, encara no tinc arreglat, doncs els tècnics encara no tenen la peça que li falta a la meva nevera per funcionar; però bé, com he dit us estalviaré tal explicació, per no parlar sempre de desgràcies (jajajajajaja).


Bé, ha passat mitja i segueixo sense saber que posa que sigui divertit i es que no és el mateix que improvitzar...que se'm dona millor sens dubte que posar-me davant de l'ordinador per escriure xorrades, si no tengo público delante como que no es lo mismo.

Així que apaliiii!!!

que demà serà un altre jorn!!

pd: Felicitats tete per la feina!!! un petonaaruuuuuu!!!!

Sin novedades en el frente mi capitán!!

Doncs aixó mateix. dies extranys, com si estigués a l'espera que alguna cosa passés, bona o dolenta, no ho sé, però si un  canvi. També han estat dies de dormir poc (amb la petitona malalta)  i això també és un aspecte que fa que la realitat es distorsioni en certa manera. Sort que ara tinc 3 dies de festa de la feina i pugui intentar desconectar de tot una mica. Demà dia de visita bricolarie al Leroy Merlin haviam si trobem quelcom per casa, i despres a la Kiabi a veure si trobo algún pantaló decent per a mi que ja toca renovar una mica vestuari, si més no, fins que no perdi algo de pes necessito alguna cosa que no estigui trencada i em vagi una mica decent. I dissabte no sé pas que fotrem, encara no sé si a l'Alex li tocarà treballar, i de ser així, no sé quin pla faré amb l'elvira. I diumenge també per determinar, encara que vull fer una mica de "dissabte" a casa que ho tinc tot cap per avall.

sense més novetats de moment..

salut i peles! gent!

Quitando telarañas

Bé, si després d'X temps (que no m'he molestat ni tan sols a mirar quan va ésser el darrer cop) torno a escriure al bloc; ni tan que sigui a petició del meu seguidor més aferrin...doncs si a sobre de tenir pocs seguidors no els faig cas..."vamos apañaos...".

Doncs, haviam, poques novetats a explicar, almenys poques alegries, però bé això tampoc és novetat..(suene aquí risa enlatada)

Els nadals, per sort, ja han passat, i com s'esperava sense pena ni glòria: regalets, menjars familiars, i molt d'estres amb les compres de última hora, "vamos" uns nadals com els de la resta dels humans. 

Això si, entrem en un any, com per no perdre el costum, (no d'entrar a anys nous sinó de fer propòsits bons), amb moltes idees al cap. Pensant en anar al gimnàs, fer una miqueta de bondat amb el jalament, i deixar de fumar (d'aquest últim hi estem en procés d'adaptació i assimilació...veurem com acaba la cosa), així que cuidar-me una micona, que ja començo a estar una mica farta de que tothom em vagi dient que si em cuidi més, que si he de mirar més per mi i la meva salut: bla, bla, bla...que vale, que ja sé que ho fan pel meu bé, però collons, que una tot això ja ho sap home, i que són ganes de gastar salivera, però ei! que ho dic de bon rotllo i que ja sabeu els que us pugueu donar per "aludidos" que us estimo molt i que entenc que us preocupeu per mi i que s'agraeix, això que quedi ben clar. 

Doncs, aixonces, que l'any es prepara carregat de bones intencions, malgrat diu el refrany, no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat.

Bona nit a tothom i com que abans no ho havia dit, BON ANY 2011. 

abraçades i petons, agafeu-ne tantes com us facin falta!!!!

adéu quitxalla!!