dijous, 25 de novembre del 2010

NO PUC...

Cansada del món, de passar desapercebuda per tothom, malgrat els meus 115kg de pes...si, 115, no m'importa dir-ho no tinc perquè amagar-me donat que és una cosa evident al veurem. Cansada de mirar-me al mirall i enganyar-me a mi mateixa, de distorsionar la realitat pel sol fet que no hi estic agust tal com és realment. Cansada de tot, de les falses promeses que em faig, de les mentides que em dic, de tot el que suposa i pressuposa el meu cervell. 

El cor buit, així em sento, com un escarabat en un forat negre sense sortida a la llum, sense opció a tirar endavant. Però no sé com, hi tiro, hi tiro perquè tinc molts motius pels que tirar endavant: una filla que estimo molt, uns germans meravellosos, un marit perfecte, fins i tot massa perfecte per a mi. Però no puc, no puc pujar la meva autoestima: no puc escriure en un post-it  "me quiero mucho" perquè no és cert...

Si jo m'estimés cuidaria la meva imatge al màxim, faria dieta, esport, miraria d'anar sempre ben vestida, tindria cura del meu cabell, però no és així. Encara faig molt d'esforç cada matí per vestir-me una mica decent (si fos per mi, aniria tot lo dia amb xandall, però a la feina no és massa correcte), em poso aquells pantalons de pinça que sembla que hagin necessitat dos parells per fer-ne un per a mi, que les carpes de circ son més petites; un jersei que em va ajustat, no perquè m'agradi marcar molles precisament; unes sabates que m'escalden els peus..."vamos" una meravella d'indumentària. I això sense esmentar l'estilisme del meu cabell, que es podria fer una festassa cada vegada que surto de casa pentinada, a sobre amb les arrels que porto...les puntes obertes, i el cabell en general recremat dels tints que hi havia portat. Com veieu tota una bellesa. 

Bé, després d'aquestes collonades...el dia d'avui igual que el d'ahir i l'altre i l'altre, monotonia power... treballar...recollir la patufa a la guarde...una horeta de parc amb les seves amiguetes...seguir el joc a casa i el ritual d'anar a mimir...vejam com sempre...

                                   ******************************************

Compte enrere per canviar-li el títol al bloc...si a algú se li acut algun nom depriment digne de ser el representatiu de les meves desventures, que m'ho faci saber, es tindrà en compte.

Gràcies a tots i totes aquells que em llegiu, encara que en sou pocs i si segueixo per aquesta línia en sereu menys. 

un somriure...




dissabte, 20 de novembre del 2010

Pelant-me de fred

OSTIIIES PUUUUTEEEEES!!! Santa rasca fot avui. Tremolant he decidit posar-me a escriure unes línies, encara que no atini amb les tecles del fred que tinc, i tot per no posar l'aire calent jejeje, una que és estalviadora ...

Bé doncs, del cigarret electrònic una "mierda pinchá en un palo" quin fàstic, no el recomano pas, sembla que t'estiguis fumant una discoteca sencera, i és que el regust que et deixa és el mateix de les màquines que hi ha a les discos que treuen una boira artificial, a més a més, a l'hora de posar-hi una càrrega de boquilla és un merder perquè el líquid que hi ha dins es surt i "suposadament" no el pots tocar amb les mans, ja que pot fer irritació...me  cago en tot!!! així que puc dir que he llençat 40 euracos que m'ha costat la broma a les escombraries...jo que en tenia tantes expectatives, i de fet me n'havien parlat tan bé...suposo que a gustos els colors...pel que fa a mi, no només no t'ajuda a deixar de fumar, sinó que fa que t'entrin més ganes, posat que quan hi fas una pipada al no tenir nicotina ni res d'això et poses més neguitosa, i amb aquell regust que té ja t'hi cagues, fots un rot  i et torna el gust contínuament eeggggss!!!! Bé, com veieu tot són "avantatges" jajajajaa; n'hi ha uns que em van dir són de sabors a llimona, menta o poma, però que són encara més cars, però a mi ja m'han pres prou el pèl, així que no els penso probar pas, si algo ho fa i m'ho vol explicar en seré tot orelles o ulls.

Per la resta doncs anar tirant, la peque amb una mica de mocs...a veure com passarà el cap de setmana, que tinc dinar familiar a casa. Per tant, demà dia de dissabte per endreçar, netejar i fer rentadores (jejej això si que és de maruja Gemma jejejeje, si és que no sabia quin títol posar-li al bloc, de fet encara n'estic pensant un de més addient), i pensant en fer-me algun canvi de look que fa temps que vaig  de lo més modosita, i ja va tocant donar una mica el  cante com és algo habitual en mi...alguna cosa d'estilisme no m'aniria malament, si aconseguis perdre alguns quilets també faria molt per animar-ma a arreglar-me...però com sempre dic el mateix, i així van passant els dies...ja veurem ja veurem.

Bé, per avui cap novetat més, ara que jo recordi, deixo petonets per tots i totes que em llegiu que sou poquets jejeje, i aprofito (rollo programa de TV) per dir que no m'aniria malament que algu més es fes seguidor a la meva pàgina, que el Sr. Mr Mula està molt solet, i queda com un freak jejejeje.

un petó ben ben gros i molt especial al meu germanet, que ja sap que me l'estimo molt i que tots els dies penso en ell i que és una de les persones més importants de la meva vida, sense ell ni la meva germana (apart de l'alex i l'elvira) la vida no tindria sentit, gràcies per estar amb mi, per estar units, som una pinya i sempre ho serem!

Per últim, amb l'intent de deixar-vos un somriure a la cara aquí va un cutre-acudit.
- Van dos bizcos por la calle y se tropiezan. Entonces uno le dice al otro: a ver si miras por donde vas!!! a lo que el otro le responde: a ver si vas tu por donde miras!! XDDDD

Fa temps el vaig sentir a la tele, però del cutre que és em va fer petar de riure.

dijous, 18 de novembre del 2010

DEIXANT DE FUMAR

Fa dos dies que he decidit deixar de fumar i "estoy en ello", és difícil quan tens el cap contínuament pensant que vols un cigarret però saps que no has de fumar, a més en el meu cas que he estat fotuda de les cordes bucals benbé tres setmanes, sense poder dir ni "mu" i  he de cuidar-me. Així que avui he anat a una parafarmàcia on hi compro sovint i he preguntat pels cigarrets aquests electrònics que han sortit nous ara que van amb vapor d'aigua i es carreguen per usb; i donant-li voltes al tema, demà m'aniré a comprar un a veure que tal van. Per la resta doncs anar fent. Molta mandra d'actualitzar, encara que més mandra fa encendre l'ordinador a les nits, però ai vés! això no és cap novetat. 

salut i peles!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Dies tristos

Perquè una no sempre té coses alegres per explicar, i no es pot tenir el somriure permanentment a la cara. De vegades no es pot més que dir el que sent un per dins, encara que no siguin coses optimistes. Avui 4 d'octubre, és un dia trist per mi i els meus germans, doncs avui la nostra mare faria 72 anys...el temps passa encara que no volguem...i encara és avui que em penso que està d'excursió i que en un moment o altra obrirà la porta de casa i arribarà a casa amb les seves maletes i un somriure. Avui també hauria de ser un dia alegre, ja que és el sant del meu germà, pobre, deu ser dur que coincideixin les dates, i rebre milers de felicitacions en un dia que és tan gris. Només desitjo que el passi el millor que es pugui donades les circumstàncies; que els demés farem el mateix, sort de la meva petita que fa que cada dia m'aixequi del llit.

Ahir va ser un dia molt emotiu, varem anar a Montserrat amb la pitufa, i li va agradar molt, estava molt emocionada veient les muntanyes i el tou de gent que hi havia. Vam baixar a la Cova per veure la Moreneta i val a dir que l'Elvira es va comportar molt bé, això si vaja matada amb el cotxet, jo que amb el greix que tinc a sobre no feia més que esbufegar i suar con una porca; però va valdre la pena. Només vaig tenir un petit ensurt al camí de tornada de la Cova, just quan vam arribar al Funicular, motivat pel sobre-esforç que vaig fer al pujar amb l'Alex el cotxet per l'escales de l'estació el cor em va començar a anar a cent per hora, com si m'anés a sortir per la boca, fins i tot em vaig marejar una mica i vaig arribar a pensar que m'anava a agafar un infart, ho vaig passar realment malament, sort que se'm va passar i vam poder prosseguir l'excusió. En moments com aquests em dono compte de l'important que és fer dieta i perdre una mica de pes, sinó algun dia em pot donar un xungu com li va passar a la Clàudia i no m'agradaria pas. Aquest dijous tinc visita amb l'endocrina i suposo que ja em posarà les piles.

Bé per avui res més, espero que el dia us vagi molt millor que a mi.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Legañosa

Pasan los días y mi pereza por actualizar aumentan, aun con el tema del título del blog pendiente (se aceptan propuestas) y deseosa de que acabe la semana.

Hoy viernes, primer día que mi niña se queda en la guardería a comer y dormir (parece esto ya rollo pensión jejeje) a ver como le irá, ya tengo ganas que lleguen las 16h para ir a recogerla. Por casa todo como siempre, llegando las 21h sin poder mover una pestaña, lamentándome de todo lo que pude hacer y no hice. Para el fin de semana me esperan planes, qué raro en mi!!!. El sábado aparte de la habitual cita con el Mercadona, por la tarde para Igualada a ver a Claudia como se encuentra que en poco tiempo ya podrá volver a casa con su peque y su marido y podremos volver a la normalidad y no vernos en el hospital. Y el domingo si los astros nos son favorables para Montserrat que vamos, un día muy especial, puesto que es la primera vez que voy con Elvira (fuera de la panxeta ) y además estando tan cercano el cumpleaños de mi madre que seria el dia 4, cumpliria 72 años...espero poder oir el virolai que tanto te gustaba a ti, y a pesar de no considerarme religiosa dejaré en la cova una velita para ti y otra para el papa y el tete, que seguro que estáis los tres juntos.

En dies com avui et trobo a faltar molt, no hi ha un sol dia, un sol moment que no pensi en tu, potser li parlo massa a l'Elvira de tu, doncs contínuament et nombra, i de vegades tinc la sensació que tu encara d'alguna manera estàs per casa, perquè és com si ella et pogués veure, ojalá fós així, ojalá jo també et pogués veure...jo també vaig ser una mica especial de petita, i potser això ho ha heredat ella.

En fi, no pretenc pas que aquest blog sigui un mar de llàgrimes, doncs la vida és massa dura i curta per passar-se-la plorant i com diu el Cisco "no pots estar contínuament llepant-te les ferides, sinó no es tancaran mai".

deixant per acabar un apunt alegre, i no deixar mal regust de boca, comentar el petarró que s'ha tirat aquest matí l'Elvira, la tenia l'Alex en braços i jo marxava a treballar i va la tia i es fot un pet tant fort que fins i tot ella mateixa s'ha quedat alucinada, encara li costa saber que allò surt del seu cul jajajajaja.

dimecres, 22 de setembre del 2010

DIMECRES....DIMECRES...

Fumant un cigarret, davant de l'ordinador, pensant pensant que diantres puc explicar que pugui ser d'interès....i la veritat que a la meva vida no passen gaire de coses interessants. Avui com sempre, com cada dia, un dia de feina, la veritat que bastant tranquil·let, i per casa tot bé, avui ha tocat mandunguilladaaaa!!!! feta per la meva germaneta, després a la tarda a veure si trobàvem un impermeable per la peque, però clar, com ja va sent habitual en el meu tarannà he arribat tard i ja no en quedaven enlloc...si és que a qui se li acut de posar-se a buscar-ne un just dos dies després de què hagués un fort aiguat.....si si, sense comentaris, no cal que em digueu TONTA, jajaajja, això ja fa 30 anyets que ho he anat descobrint..i el que em queda...jajajajaja. Després camí a casa, ens hem parat a una sabateria on hi havia unes sabatetes la mar de mones per l'Elvira i com també és habitual en mi la mala sort que m'acompanya arreu on vaig, justament el seu número de calçat no el tenien; així doncs amb les mans buides i les butxaques plenes hem tornat cap a casa, val a dir que ha estat una tarda que la baldufa no me la liada pas, i és d'agrair, que una així arriba més "fresca" per fer el ritual del cada dia d'anar a dormir. Ara ja dormideta i mirant al voltant meu veig que tinc que fer una mica de feina..però fot tant de paaaaaal!!!!! sempre es pot deixar per demà jajajaja, ja que l'indispensable ja està fet, i la resta són coses que poden esperar. Que demà és dijous, i com es diu " demà ja serà un altre dia", clar perquè sinó fos un altre seria el d'avui i això es podria convertir en un bucle horrorós, on jo estaria contínuament escrivint en aquest bloc, aquesta entrada repetidament...buffff quin malson!!! i el que és pitjor quina menjada d'olla!!!!! XDDDD

Bé, m'acomiado fins demà, que sigueu bons i bones que jo ja no ho seré per vosaltres jajajajajjajajaj

dilluns, 20 de setembre del 2010

Començant pel principi

La gran inauguració!!!!

Promoguda per l'avorriment que de vegades tinc, i les pròpies lamentacions de no fotre res de bo, he decidit obrir un nou bloc, aquest només dedicat a explicar xuminades (paraula políticament i lingüísticament incorrecte) que em passin pel cap.

Ara que hi caic el titol te certa semblança al bloc d'una amiga, ostres, ho sento no ho havia fet a posta. Espero que no et molesti, mentres provaré de trobar un altre només que em faci més el pes. 


Salutacions a tothom!!! 

Desitjo que us entretingui tant com a mi escriure-hi.