dijous, 26 de gener del 2012

El pressing catch de dues maqui-potis

El passat dilluns vaig anar amb una amiga a comprar potingues de maquillatge per aprendre a maquillar-me, i d'aquesta manera poder pujar una mica l'autoestima. Com que ella és molt experta en aquests afers em vaig deixar guiar per ella en totes les coses que m'havia de comprar, però clar, com acostuma a passar quan vas en una d'aquestes botigues de maquillatge, les noies que t'atenen - molt amables, tot s'ha de dir - tenen també bons coneixements de la matèria - i naturalment, com els animals a la selva, marquen el seu territori, i que passa quan hi ha dos feres dominants??... doncs que xoquen. 

El que va passar va ser que m'estava mirant un corrector d'ulleres i la meva amiga estava buscant el que m'anés millor, el que m'escaiès més, quan la fera dominanta de la botiga (també podem anomenar-la la Hulk Hogan dels cosmètics) es va acostar per donar-nos un cop de mà, ella com a bona venedora em portava cap el més car (això ho va veure de seguida la meva amiga que per això hi enten molt de potis) i em va fer la prova d'un corrector en un ull; aleshores jo sentadeta, obedienta, en un taburet, no se m'acut res més que "innocentment" o almenys això pretenia, preguntar-li a la noia en quin moment del procés de maquillar-me m'havia de posar el corrector, si abans o després de la base de maquillatge, ja que em sonava que G. (la meva amiga) recordo que m'havia dit que era a l'inrevés que feia tothom, i aquí va començar el combat. la Hulka deia que anava abans , G.- la atronadora guerrera dels pinzells d'or- deia que després, que així ho feien molt grans maquilladors. Hulka no es deixava guanyar terreny i en un intent desesperat de tirar a G contra les cordes va i diu que si es posa després es notava molt; llavors G. deia que ella ho feia així sempre i Hulka, amb un intent de donar el cop de gràcia va i diu que això ja es notava que ella li veia el corrector; just en aquest moment, jo que us recordo estava asseguda, vaig pensar que seria millor posar-hi pau, a més que no tenia cap pot de crispetes per seguir la lluita de manera còmode i agafant-me el corrector que la Hulka m'havia recomanat varem posar fi a l'enfrontament, això si, ja no ens va tornar a molestar en tota l'estona que vam estar a la botiga, i això que hi vam romandre una bona estona. 

La veritat que m'ho vaig passar de conya aquest dia. 

Això si, la propera vegada que entri en una d'aquestes botigues no faré preguntes a les venedores, millor mantenir-se en el silenci que obrir la caixa de pandora jajajaja. 


2 comentaris:

Gemma ha dit...

Jajajaja! Em van entrar ganes de dir-li que quan tingués la meva edat, només hagués dormit 4 hores i mitja per culpa d'una nena petita que tenia ganes de gresca a les tantes de la matinada i s'hagués maquillat mig a les fosques en un autobús Igualada-Barcelona a les 7 del matí...a veure com s'ho faria sense la col-lecció de pinzells que portava penjat a la cintura. Jajajaja!!!! He dit.

Mon ha dit...

jajajajajajaja . bé la noia encara li quedarà molt per arribar a això...ens faci ràbia o no, és la p...a realitat