TABAQUISME.CAT ........

Quan ja m'havia oblidat completament de que havia demanat suport al web de Tabaquisme.cat vaig rebre un mail del psicòleg que porta el meu procés...dient-me que estava molt content que portés tant de temps sense fumar, etc etc,que el disculpés perque havien tingut molt volum de peticions arrel del començament del nou any (i això que aquest correu l'havia d'haver rebut fa unes 2 setmanes), i corrent el risc l'home que jo m'hi hagués reenganxat (que per sort no ha estat el cas)...com diu un amic meu...ara que ja m'havia oblidat del tabac, van aquesta gent i m'ho recorden amb un correu!! jajajjaja, si no era suficient als pocs minuts m'envien un altre de correu!! aquesta vegada felicitant-me pel mes que porto sense fumar...també un mica tard...no sé com volen que deixi de fumar si no paren de recordar-me que fumavaaaa!!! Això sí, s'ha de reconeixer que el detallet de la foto amb el pastís que em van enviar vas ser molt bonic!!!!!

El primer mes sense tabac ja ha caigut… Felicitats

El pressing catch de dues maqui-potis

El passat dilluns vaig anar amb una amiga a comprar potingues de maquillatge per aprendre a maquillar-me, i d'aquesta manera poder pujar una mica l'autoestima. Com que ella és molt experta en aquests afers em vaig deixar guiar per ella en totes les coses que m'havia de comprar, però clar, com acostuma a passar quan vas en una d'aquestes botigues de maquillatge, les noies que t'atenen - molt amables, tot s'ha de dir - tenen també bons coneixements de la matèria - i naturalment, com els animals a la selva, marquen el seu territori, i que passa quan hi ha dos feres dominants??... doncs que xoquen. 

El que va passar va ser que m'estava mirant un corrector d'ulleres i la meva amiga estava buscant el que m'anés millor, el que m'escaiès més, quan la fera dominanta de la botiga (també podem anomenar-la la Hulk Hogan dels cosmètics) es va acostar per donar-nos un cop de mà, ella com a bona venedora em portava cap el més car (això ho va veure de seguida la meva amiga que per això hi enten molt de potis) i em va fer la prova d'un corrector en un ull; aleshores jo sentadeta, obedienta, en un taburet, no se m'acut res més que "innocentment" o almenys això pretenia, preguntar-li a la noia en quin moment del procés de maquillar-me m'havia de posar el corrector, si abans o després de la base de maquillatge, ja que em sonava que G. (la meva amiga) recordo que m'havia dit que era a l'inrevés que feia tothom, i aquí va començar el combat. la Hulka deia que anava abans , G.- la atronadora guerrera dels pinzells d'or- deia que després, que així ho feien molt grans maquilladors. Hulka no es deixava guanyar terreny i en un intent desesperat de tirar a G contra les cordes va i diu que si es posa després es notava molt; llavors G. deia que ella ho feia així sempre i Hulka, amb un intent de donar el cop de gràcia va i diu que això ja es notava que ella li veia el corrector; just en aquest moment, jo que us recordo estava asseguda, vaig pensar que seria millor posar-hi pau, a més que no tenia cap pot de crispetes per seguir la lluita de manera còmode i agafant-me el corrector que la Hulka m'havia recomanat varem posar fi a l'enfrontament, això si, ja no ens va tornar a molestar en tota l'estona que vam estar a la botiga, i això que hi vam romandre una bona estona. 

La veritat que m'ho vaig passar de conya aquest dia. 

Això si, la propera vegada que entri en una d'aquestes botigues no faré preguntes a les venedores, millor mantenir-se en el silenci que obrir la caixa de pandora jajajaja. 

La Vídua negra de l'electrònica

Una darrera conversa amb una amiga meva m'ha fet pensar amb la d'aparells electrònics que han passat per les meves mans i han acabat: escapçats, malmesos, inutlitzats...en poques paraules: morts, difunts, caputs (jajaja) Així que hauria de canviar-me el pseudònin pel de "e-vidua negra".

Fa poc que vaig esmentar que el meu ipod touch se m'estava morint, perquè feia "pampallugues" la pantalla i a vegades no li dóna la gana d'obrir-me les aplicacions- home considero que 5 anys per la maquineta estan força bé- a més a més tenint en compte que sòc jo la utilitària de l'aparell i per casa meva és ben sabut la meva habilitat en caure-se'm de les mans mòbil, pda, mp3...

Resulta que apart d'aquest tenia un ipod nano de 1ª generació i fa uns mesos que el Sr.Jobs, des del Mac alllà em va enviar un mail dient-me que s'havien adonat que aquests ipods tenien un problemilla amb la bateria, que passat uns anys es podia sobrecarregar i fins i tot arribar a petar....i que per això estaven canviant-los a tots el que en teníem un dels afectats. Em van faltar cames per  a comprobar-ho i, efectivament, el meu n'era un; pel que vaig tramitar la substitució. L'altre dia em va arribar de breda, un poblet  de Netherlands un paquetet amb les instruccions i l'embalatge per a enviar el meu petitó; ja ho tinc preparadet, i ara només desitjar-li bon voyage i esperar el nou ipod amb alegria.

Aquí deixo una foto del meu petitó que sempre el duré a la meva memòria...

Ara ja descansarà en pau, Steve Jobs el tingui en els seus braços XDDD. I ara haviam quan triguen de portar-me el  nou...suposo que arribar aquest al seu destí 1 mes ,i un altre perquè em portin el nou...en fi val la pena si és gratissss . !!

UN MES SENSE FUM!!

Mare de déu!!! ja fa la friolera d'un mes que no provo cigarreta ninguna, qui ho havia de dir que he aconseguit deixar el tabac!!!
I no és gens fàcil!!, hi ha dies que els he dut molt bé, amb molts ànims i moltes ganes de continuar sense fumar, però d'altres....han estat del més durs, doncs no podia ni nombrar el tabac, estava continuament pensant, pensant en comprar (mirava els estancs i se'm feia la boca aigua), fumar fins i tot d'amagat, però clar, això era enganyar-me a mi mateixa..
Aquest estat de nerviosisme feia impossible el concentrar-me en escriure al blog i molt menys anar explicant les meves vivències sense tabac...jo crec que fins avui no he estat capaç de plantar-me davant l'ordinador i escriure unes línies al respecte. De totes maneres tampoc sabia com explicar el meu dia a dia sense tabac, doncs sòc una addicte més que intenta deixar-ho, i no podria dir res que els fumadors, tant que volen deixar com no i els ex-fumadors no sàpiguen ja. Lúnic que si vull desmentir unes quantes coses sobre deixar de fumar.

-- no t'engreixes obligatòriament al deixar de fumar, doncs només es tracta de controlar l'ansietat (jo ja en tenia quan fumava)
-- el tema de les olors i els sabors...jo no he notat diferència alguna, potser no era una gran fumadora i no ho tenia atrofiat..no ho sé...
-- la síndrome d'abstinència dura 15 dies?? MENTIDAAA!!, això depèn la persona, jo passat els 15 dies hi havia algun dia que sentia ganes de fumar, i tampoc són realment 15 dies seguits amb ganes de fumar, sinó que són estones, i no tots els dies per sort.

Bé, ara estic molt contenta de portar tot aquest temps sense fumar, però el que em fa realment pànic és que algun dia hi tornés a recaure, després de tot l'esforç, com conec moltes persones que després de temps, i en alguns casos, després d'anys hi han tornat...quan sento aquestes coses és quan em donen ganes de tirar la tovallola, doncs penso que mai s'aconsegueix sortir d'aquesta addicció...

De moment resisteixo i suposo que ara és el que importa...seguiré informant d'entre altres coses.