Perquè una no sempre té coses alegres per explicar, i no es pot tenir el somriure permanentment a la cara. De vegades no es pot més que dir el que sent un per dins, encara que no siguin coses optimistes. Avui 4 d'octubre, és un dia trist per mi i els meus germans, doncs avui la nostra mare faria 72 anys...el temps passa encara que no volguem...i encara és avui que em penso que està d'excursió i que en un moment o altra obrirà la porta de casa i arribarà a casa amb les seves maletes i un somriure. Avui també hauria de ser un dia alegre, ja que és el sant del meu germà, pobre, deu ser dur que coincideixin les dates, i rebre milers de felicitacions en un dia que és tan gris. Només desitjo que el passi el millor que es pugui donades les circumstàncies; que els demés farem el mateix, sort de la meva petita que fa que cada dia m'aixequi del llit.
Ahir va ser un dia molt emotiu, varem anar a Montserrat amb la pitufa, i li va agradar molt, estava molt emocionada veient les muntanyes i el tou de gent que hi havia. Vam baixar a la Cova per veure la Moreneta i val a dir que l'Elvira es va comportar molt bé, això si vaja matada amb el cotxet, jo que amb el greix que tinc a sobre no feia més que esbufegar i suar con una porca; però va valdre la pena. Només vaig tenir un petit ensurt al camí de tornada de la Cova, just quan vam arribar al Funicular, motivat pel sobre-esforç que vaig fer al pujar amb l'Alex el cotxet per l'escales de l'estació el cor em va començar a anar a cent per hora, com si m'anés a sortir per la boca, fins i tot em vaig marejar una mica i vaig arribar a pensar que m'anava a agafar un infart, ho vaig passar realment malament, sort que se'm va passar i vam poder prosseguir l'excusió. En moments com aquests em dono compte de l'important que és fer dieta i perdre una mica de pes, sinó algun dia em pot donar un xungu com li va passar a la Clàudia i no m'agradaria pas. Aquest dijous tinc visita amb l'endocrina i suposo que ja em posarà les piles.
Bé per avui res més, espero que el dia us vagi molt millor que a mi.
1 comentari:
Ànims amb aquests dies tristos. La vida té de tot com tú bé expliques. Em d'apendre d'ella i gaudir dels moments feliços. Els moments tristos estan per reflexionar i fer-nos més aptes per viure. Ets una gran persona, Montse. Petons.
Publica un comentari a l'entrada