NO PUC...

Cansada del món, de passar desapercebuda per tothom, malgrat els meus 115kg de pes...si, 115, no m'importa dir-ho no tinc perquè amagar-me donat que és una cosa evident al veurem. Cansada de mirar-me al mirall i enganyar-me a mi mateixa, de distorsionar la realitat pel sol fet que no hi estic agust tal com és realment. Cansada de tot, de les falses promeses que em faig, de les mentides que em dic, de tot el que suposa i pressuposa el meu cervell. 

El cor buit, així em sento, com un escarabat en un forat negre sense sortida a la llum, sense opció a tirar endavant. Però no sé com, hi tiro, hi tiro perquè tinc molts motius pels que tirar endavant: una filla que estimo molt, uns germans meravellosos, un marit perfecte, fins i tot massa perfecte per a mi. Però no puc, no puc pujar la meva autoestima: no puc escriure en un post-it  "me quiero mucho" perquè no és cert...

Si jo m'estimés cuidaria la meva imatge al màxim, faria dieta, esport, miraria d'anar sempre ben vestida, tindria cura del meu cabell, però no és així. Encara faig molt d'esforç cada matí per vestir-me una mica decent (si fos per mi, aniria tot lo dia amb xandall, però a la feina no és massa correcte), em poso aquells pantalons de pinça que sembla que hagin necessitat dos parells per fer-ne un per a mi, que les carpes de circ son més petites; un jersei que em va ajustat, no perquè m'agradi marcar molles precisament; unes sabates que m'escalden els peus..."vamos" una meravella d'indumentària. I això sense esmentar l'estilisme del meu cabell, que es podria fer una festassa cada vegada que surto de casa pentinada, a sobre amb les arrels que porto...les puntes obertes, i el cabell en general recremat dels tints que hi havia portat. Com veieu tota una bellesa. 

Bé, després d'aquestes collonades...el dia d'avui igual que el d'ahir i l'altre i l'altre, monotonia power... treballar...recollir la patufa a la guarde...una horeta de parc amb les seves amiguetes...seguir el joc a casa i el ritual d'anar a mimir...vejam com sempre...

                                   ******************************************

Compte enrere per canviar-li el títol al bloc...si a algú se li acut algun nom depriment digne de ser el representatiu de les meves desventures, que m'ho faci saber, es tindrà en compte.

Gràcies a tots i totes aquells que em llegiu, encara que en sou pocs i si segueixo per aquesta línia en sereu menys. 

un somriure...